A Matter of Dis/Embodied Non/Relating in Art Psychotherapy Practices

Abstract

Embodied practices in arts therapies are frequently constructed upon the premise of developmental psychotherapies. This paper problematises some of the key concepts commonly used in arts therapies and explores a new intra-active framework for becoming. Relationality, boundaries and the context of change processes are revisited to investigate modelling an approach that decentres human subjectivity and considers the relevance of embodiment and the environment in relation to therapeutic change. Intersections between art, developmental psychotherapies, arts therapies and aesthetics form the basis of retheorising the dynamic relations of art-therapist-patient.

Resumen: Las prácticas encarnadas en la terapia artística se construyen sobre la premisa de las psicoterapias del desarrollo. Este artículo problematiza algunos de los conceptos clave comúnmente utilizados en la terapia artística para teorizar un nuevo marco intraactivo del devenir. La relacionalidad, los límites y el contexto de los procesos de cambio se revisan para investigar el modelado de un enfoque que descentra la subjetividad humana y considera la relevancia de la encarnación y el entorno en relación con el cambio terapéutico. Las intersecciones entre el arte, las psicoterapias del desarrollo, la terapia artística y la estética forman la base de la deconstrucción de una triangulación de arte-terapeuta-paciente.

Resum: Les pràctiques encarnades en art teràpia es construeixen sobre la premissa de les psicoteràpies del desenvolupament. Aquest treball problematitza alguns dels conceptes clau comunament utilitzats en artteràpia per teoritzar un nou marc intraactiu de l'esdevenir. La relacionalitat, els límits i el context dels processos de canvi es revisen per investigar la modelització d'un enfocament que descentra la subjectivitat humana i considera la rellevància de l'encarnació i l'entorn en relació amb el canvi terapèutic. Les interseccions entre l'art, les psicoteràpies del desenvolupament, l'artteràpia i l'estètica formen la base de la deconstrucció d'una triangulació art-terapeuta-pacient.